Repressió, tortura i presó al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc. El testimoni de Hassanna Aalia. Del 24 al 30 de Maig a Catalunya

ImatgeHassanna Aalia, jove sahrauí condemnat a cadenaperpètua en rebel·lia i refugiat al País Basc. És undels 25 activistes sahrauís que un tribunal militar del Marroc ha condemnat per la seva participació al campament de la Dignitat de Gdeim Izik, al Sàhara Occidental. Amb 24 anys, ha estat empresonat i torturat diverses vegades.

Hassanna Aalia, jove sahrauí condemnat a cadena perpètua, participarà en diversos actes durant el proper mes de maig a Catalunya. Ens parlarà sobre “Repressió, tortura i presó al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc”.

Els actes, organitzats per diverses ong’s del moviment solidari amb el Poble Sahrauí, entitats diverses i partits polítics, conjuntament amb la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí i amb la col·laboració de diversos Ajuntaments.

El jove sahrauí, Hassanna Aalia, ha estat condemnat en rebel·lia a cadena perpètua per un tribunal militar de Rabat. Actualment està refugiat al País Basc. És un dels 25 activistes sahrauís que un tribunal militar del Marroc ha condemnat per la seva participació al Campament de la Dignitat, de Gdeim Izik, als afores de l’Al-Aaiun, al Sàhara Occidental. Als seus 24 anys, Hassana Aalia ha estat arrestat i torturat més d’una vegada. La primera vegada va ser als 17 anys, per participar en una manifestació pacífica a la sortida de l’escola.

El campament de Gdeim Izik es va aixecar a uns 15 km de l’Al-Aaiun, al Sàhara Occidental, el 10 d’octubre de 2010. El campament va allotjar prop de 20.000 sahrauís, que protestaven per la discriminació que patien en el seu territori i que demanaven millores socials al govern marroquí. Va ser desmantellat violentament per policia i militars marroquins el 8 de novembre de 2010. Noam Chomsky ha considerat el campament de Gdeim Izik com al començament de la revoltes de la primavera àrab.

Amb el desmantellament, les forces militars i de repressió marroquines van detenir centenars de sahrauís, que van ser sotmesos a tortures i tractes cruels, inhumans i degradants. Entre els detinguts hi havia Hassanna Aalia, que va ser jutjat en dues ocasions i deixat en llibertat en no trobar cap prova contra ell. Fet que va aprofitar per viatjar a Euskadi.

24 sahrauís presos de consciència, però, van ser traslladats a una presó de Rabat. Al passat mes de febrer, un tribunal militar marroquí de Rabat va condemnar 25 sahrauís, entre ells coneguts activistes de drets humans, amb sentències que van des de 20 anys fins a cadena perpètua de presó a 23 dels detinguts. Dos sahrauís han estat posats en llibertat en haver superat el temps de condemna i Hassanna Aalia ha estat condemnat a cadena perpètua i està declarat en rebel·lia.

El procés dut a terme és nul, s’ha realitzat una instrucció defectuosa del procediment, incompleta il·legal. La sentència no té un relat de fets provats i la seva decisió es dirigeix contra 25 acusats tot i que es va procedir a l’enjudiciament de 24. En conseqüència Hassanna Aalia, un dels condemnats ni ha estat escoltat ni a la instrucció ni a la vista.

Moltes organitzacions internacionals com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, IAJUWS, Centre Robert F. Kennedy per a la Justícia i els Drets Humans, i molts observadors i juristes internacionals invaliden el judici, que va contra la IV Convenció de Ginebra i, en els pitjors dels casos, contra la mateixa constitució del Regne del Marroc. El Parlament Europeu exigeix la llibertat immediata dels presos polítics sahrauís.

DIVENDRES 24

A les 18.00 hores a Tarragona

Amb la intervenció de Hassanna Aalia (activista sahrauí) i Mah Iahdih (delegat adjunt del Frente Polisario a Catalunya) i representant de l’entitat Una Finestra al Món.

Documental “Gdeim Izik. El detonant de la primavera àrab”.

Lloc: al local de CGT a Tarragona a la plaça Imperial Tarraco (antiga facultat de lletres de la URV).

Organitzat per Una Finestra al Món

DISSABTE 25

A les 18 hores a Hospitalet de Llobregat

Amb la intervenció de Hospitalet amb el Sàhara, Asociación MAPO Derechos Humanos Universales, Hassanna Aalia (activista sahrauí), Ahmed Ettanji (activista sahrauí) i moderat per Jordi González (periodista).

Documental “Presones a Ca Seva” de la periodista mallorquina Carmen Moreno.

Lloc: Centre Cultural La Bòbila a la plaça la bòbila 1 (L5 del metro, parada Can Vidalet).

Organitzat per l’Ajuntament de Hospitalet de Llobregat, Hospitalet amb el Sàhara i Asociación MAPO Derechos Humanos Universales.

DILLUNS 27

A les 19 hores a Sant Vicenç del Horts

Amb la intervenció de Hassanna Aalia (activista sahrauí) i Mah Iahdih (delegat adjunt del Frente Polisario a Catalunya). Presentat per Mercè Andreu i Cardús (regidora de solidaritat i cooperació de l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts)

Documental “Gdeim Izik. El detonant de la primavera àrab”.

Lloc: Biblioteca Municipal Les Voltes al carrer nou 1-9.

Organitzat per Departament de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

Col·labora Associació Sant Vicenç pel Sàhara i Taula Vicentina de la Solidaritat.

DIMARTS 28

Pendent de Confirmació.

DIMECRES 29

Pendent de Confirmació.

 

DIJOUS 30

19.30 hores a Mollet.

Amb la intervenció de Hassanna Aalia (activista sahrauí), Marta Vilalta (diputada al Parlament de Catalunya per ERC), Francesc Verdugo (Tibsima Mollet Sàhara).

Lloc: Centre Cultural La Marineta a la plaça de l’esglèsia 7.

Organitzat per Tibsima Mollet Sàhara i ARA Mollet Esquerra.

 

Cooperen amb el Marroc i adquireixen un palau

El-Palau-Desvalls-o-del-Marque_54372180303_51351706917_600_226 còpia

En temps de crisi, la distribució racional dels recursos és necessària i demana un esforç de reflexió. Qualsevol excés en uns temps d’abundància econòmica podria  passar imperceptible, però, en la situació actual, els excessos sobresurten escandalosament. Les administracions ofeguen les ONG. Però aquest ofec no afecta a la cooperació amb el Marroc, que és país prioritari per a la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i als ajuntaments. Però el Marroc necessita ajuda? Si la resposta és positiva, cal qüestionar-nos si el Marroc és un regne sense recursos. Aleshores la resposta seria discutible. Així doncs, com hem d’entendre que les autoritats marroquines adquireixin el Palau Desvalls de propietat municipal situat als jardins del Laberint d’Horta de Barcelona, per fer-hi la Casa del Marroc? Cal que es destinin recursos a projectes de solidaritat amb el Marroc quan poden adquirir palaus? Un tema a part és reflexionar sobre la responsabilitat en l’ocupació i l’espoli del Sàhara Occidental i la vulneració dels drets humans per part del Marroc.

Federació ACAPS

Notícia a la Vanguardia:

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20130410/54372175455/palacio-laberint-horta-casa-de-marroc.html

El FRENTE POLISARIO: 40 anys de resistència

Duna

La història del Front Polisario és la història de la lluita per la llibertat i la dignitat del poble sahrauí. Al 20 de maig de 1973, El Uali Mustafà Saied, juntament amb altres dirigents nacionalistes, va crear el Front POLISARIO (Frente Popular para la Liberación de Saguia el-Hamra y Rio de Oro), per llluitar contra l’ocupació colonial espanyola, ara farà quaranta anys. Una altra data importantíssima és l’any 1975, on el Front POLISARIO va ser clau per organitzar la resistència, la fugida i la protecció de la població sahrauí davant la invasió militar marroquina i mauritana. Així també, cal recordar el 27 de febrer de l’any 1976, l’endemà de l’abandonament i la fugida vergonyosa de l’Estat espanyol, en què el Front POLISARIO proclama la República Àrab Sahariana Democràtica (RASD) i comença a dotar-se d’estructures d’estat, per fer front a la guerra i l’organització de la resistència i dels campaments de refugiats. Finalment, cal recordar la signatura de l’alto-al-foc del 1991, que teòricament havia de garantir la celebració d’un referèndum d’autodeterminació del Sàhara Occidental.

Aquests quaranta anys són anys de resistència, de lluita desigual, de dignitat, d’orgull, de dolor i de paciència. Fa molts anys, massa, que els sahrauís estan esperant la celebració d’un referèndum d’autoderminació com a culminació de la descolonització del Sàhara Occidental. I mentre esperen, el Marroc manté una ocupació il·legal de la majoria del territori del Sàhara Occidental. Una ocupació que no es reconeguda per cap país de la comunitat internacional. La intransigència marroquina ha paralitzat contínuament el procés de pau, amb tota impunitat, emparat per la inoperància i la complicitat de la comunitat internacional, que permet l’incompliment de nombroses resolucions de l’ONU.

En tots aquests anys de conflicte, poques coses han canviat: continua el bloqueig del procés de pau; continua la violació sistemàtica dels drets humans per part del Marroc als territoris ocupats i continua l’espoli de les seves riqueses naturals. Però també ha augmentat la resistència heroica i màrtir als territoris ocupats, on s’ha perdut la por a la repressió, maltractament, violació, tortura, presó o desparició. Així mateix, s’han organitzat d’una manera exempar els campaments de refugiats, en unes condicions duríssimes, extremes.

Però l’aniversari ha de servir per reflexionar sobre com afrontar els nous escenaris actuals de la població sahrauí (resistència, intifada, manca extrema de recusos als campaments de refugiats i diàspora) i l’escenari polític internacional. Cal fer un nou pas dicidit cap a una estratègia que condueixi el conflicte del Sàhara Occidental cap a una solució final, cap a la independència.

El conflicte del Sàhara Occidental és polític i s’acabaria amb l’exercici del dret d’autodeterminació del poble sahrauí, d’acord amb les resolucions de les Nacions Unides. El poble sahrauí manté la determinació de lluitar per recuperar allò que se li ha robat – la llibertat i el territori – i l’orgull que és un poble que mai ha estat vençut militarment. Nosaltres estarem al seu costat.

 

Federació ACAPS

GDEIM IZIK al PARLAMENT EUROPEU

Després de la participació de Meyer i Massip com a observadors al Judici Militar als Presos Polítics de Gdeim Izik celebrat a Rabat i la realització d’un informe jurídic, 77 eurodiputats signen un document exigint l’alliberació immediata i condemnen un judici il·legal, injust, sense garanties i motivat políticament.
RODA DE PREMSA realitzada a la tarda del dimecres 27 de febrer de 2013 al Parlament Europeu, amb la intervenció en castellà de Antonio Massip i Willy Meyer.

Campanya per penjar banderes sarhauís als balcons

No t’amaguis! No l’amaguis! Posa la bandera sahrauí al balcó!

La Plataforma d’Acció Internacional per als Presos Sahrauís Gdeim Izik demana inicia una campanya que demana que les persones solidàries amb el poble sahrauí no s’amiguin, que es mostrin a la societat d’una manera clara i inequívoca: penjant una bandera sahrauí al balcó o a la finestra.

Cal que el moviment solidari amb el poble sahrauí marqui de manera inequívoca i gens ambigua davant del veïnat i de la societat. Som molts i moltes les persones solidàries amb el poble sahrauí, disperses, que potser no coincideixen en actes, concentracions o manifestacions. L’efecte d’una bandera al balcó és d’una contundència extraordinària, que difícilment podria ser obviada per l’opinió pública.

Així farem evident sentiments que creiem que aquests dies compartim la majoria de nosaltres: solidaritat amb el poble sahrauí, solidaritat amb els presos polítics sahrauís, rebuig a l’ocupació marroquina i a la complicitat de la comunitat internacional i suport al referèndum d’autodeterminació del poble sahrauí.
El 27 de febrer,  37è aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica, la Plataforma  d’Acció fa una crida a la ciutadania perquè un cop passi la diada mantinguin penjada les banderes sahrauís fins que el poble sahrauí pugui decidir lliurement el seu futur

El 27 febrer celebrem 37 anys de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica. 37 anys de lluita contra l’ocupant, de sofriment i d’esperança. La població sahrauí sofreix l’exili, pateix la vulneració dels drets humans als territoris ocupats pel Marroc, l’espoli de les riqueses naturals, la indiferència de la comunitat internacional i la traïció dels governs espanyols.

El moviment solidari recordem el 27 de febrer amb el compromís d’estar sempre al costat del poble sahrauí, al costat de la justícia. La solidaritat i la justícia no poden ser neutrals.

És necessari fer evident la nostra solidaritat amb el poble sahrauí a cada moment per aconseguir la màxima implicació i difusió.

Penjar una bandera sahrauí al balcó és un petit acte simbòlic que reafirma la solidaritat particular i col·lectiva amb el poble sahrauí, davant l’ocupació, les constants agressions, el sofriment i el silenci informatiu.

La Plataforma d’Acció demana que s’enviïn fotos de balcons i finestres al correu electrònic accion.presos@gmail.com

Febrer de 2013

CIBERACCIÓN: YO EXIJO LA LIBERACIÓN INMEDIATA DE LOS PRESOS POLÍTICOS DE GDEIM IZIK

Desde la Plataforma de acción internacional por los presos políticos saharauis de Gdeim Izik, continuamos con la realización de acciones, es por ello que nos volvemos a poner en contacto con vosotros para pediros que forméis parte de la siguiente acción.

 

Se trata exigir que “el gobierno de España, asuma su responsabilidad e  intervenga para la liberación inmediata de los presos de Gdeim Izik condenados por el tribunal militar marroquí, y todos los demás presos políticos saharauis”. 

 

Para ello hemos preparado dos acciones: 

 

1. Llamar este próximo miércoles 27 de Febrero de 2013 entre las 9 y las 12 horas al siguiente teléfono 913 79 97 00 del Ministerio de Asuntos Exteriores y decir: 

“Mi nombre es ________ y soy de __________ y exijo que el gobierno de España intervenga para la liberación inmediata de los presos de Gdeim Izik condenados por el tribunal militar marroquí, y todos los demás presos políticos saharauis”.

 

2. Enviar la carta adjunta al Ministerio de Asuntos Exteriores, que puede ser firmada por particulares, entidades, federaciones, sindicatos, partidos políticos, etc. 

 

Si no se quiere no es necesario modificar nada, solamente añadir los datos personal, la fecha y la firma.

 

Y ser enviada a: informae@mae.es o buzonweb@mae.es o rellenando el formulario del siguiente enlace: 

http://www.maec.es/es/ayuda/buzon/Paginas/buzonWEB.aspx

 

 

 

Mi nombre es _____________________ con DNI _____________ y con domicilio en  __________ 

 

Según el derecho internacional y la organización nacional de las naciones unidas (ONU) España sigue siendo la potencia administradora del Sahara Occidental, hasta que se complete el proceso de descolonización. Por lo que exijo que el gobierno de España, asuma su responsabilidad e  intervenga para la liberación inmediata de los presos de Gdeim Izik condenados por el tribunal militar marroquí, y todos los demás presos políticos saharauis.

 

Basándome en el  IV convenio de Ginebra relativo a la protección debida a las personas civiles en tiempo de guerra, de 1949, ratificado por Marruecos y que es un elemento esencial del Derecho Humanitario establece algunas condiciones para poder someter a civiles de un país ocupado a la justicia militar del país ocupante.

 

En primer lugar, debe destacarse que los procesados debían estar detenidos en su país, el Sahara Occidental. Sin embargo, han estado detenidos en el territorio del país ocupante, Marruecos y han estado internados en la cárcel de Salé (Marruecos) donde han sido objeto de violaciones.

 

En segundo lugar, los procesados deben ser juzgados en su propio país, el Sahara Occidental, y por un tribunal no político. Sin embargo, están siendo juzgados en Marruecos, fuera de su país, y por un tribunal cuya composición ha sido determinada por el poder político.

 

En tercer lugar, Marruecos no ha permitido que los detenidos puedan estar asesorados por un sustituto de la potencia protectora, tal y como previene el artículo 11, en relación con el artículo 9, ambos del IV Convenio de Ginebra. 

 

En cuarto lugar, los procesados no contaron con las debidas garantías por falta de pruebas. Las armas con las que supuestamente fueron asesinados los agentes carecían de huellas dactilares de los acusados. Además, sólo se practicó una prueba forense y no se realizó ningún test de ADN. 

________________, a ___ de ___________ de 2013

 

Contribuye con la difusión, 

Gracias 

 

 

Plataforma de Acción Internacional
por los Presos Políticos Saharauis
de Gdeim Izik

accion.presos@gmail.com